Ser adult i responsable.

Llar

Ser un adult responsable vol dir assegurar-se que les persones que depenen d’un estan protegides, també financerament si inesperadament succeeix qualsevol fet greu que provoqui que els deixem.

La forma idònia de constituir aquesta protecció es a través d’una assegurança de vida. Als vint anys, ningú contracta una assegurança de vida ja que la sensació de que no ha de passar res es enorme. L’altre extrem son les persones de més de 50 anys que tenen greus dificultats per contractar una assegurança de vida, ja sigui perquè la prima d’entrada és cara o perquè la seva classificació de risc es complicada degut a raons mèdiques.

El nostre consell, després de més de 20 anys en el món de les assegurances és que l’edat ideal per a contractar una assegurança de vida es entre els 25 i els 35 anys, les primes d’accés son raonables i un cop contractada la companyia només pot rescindir el contracte en cas d’impagament.

L’empresa ja m’ha contractat una assegurança de vida.

Un dels beneficis socials que darrerament s’està valorant per part dels treballadors es la contractació per part de l’empresa d’una assegurança de vida. No obstant aquestes assegurances de vida que l’empresa contracta per als seus treballadors no acostuma a ser suficient doncs el capital contractat acostuma a ser de dos o tres anys de salari. Sovint aquests imports són totalment insuficients per cobrir les despeses ordinàries més enllà d’un o dos anys de la família.

S’estima per part d’experts en economia familiar que l’assegurança de vida ha de cobrir 10 vegades el salari anual d’una persona amb càrregues familiars (fills, hipoteca, crèdits personals, etc.).

La cobertura d’una assegurança de vida no és tan cara com és creu.

Les persones tenen una idea equivocada del cost real d’una assegurança de vida. Si bé es cert que el cost de l’assegurança de vida es calcula principalment en base a quatre grans factors, l’edat de la persona, la feina que desenvolupa, el seu estat de salut i les seves aficions.

El cost mensual acostuma a ser inferior a el que val una subscripció de televisió per internet o fins i tot al cost mensual del telèfon mòbil. La gran majoria d’assegurances de vida suposen un cost mensual inferior a 90,00€ i moltes persones poden tenir una cobertura adequada per imports inferiors als 50,00€ mensuals.

L’assegurança de vida és complicada.

L’assegurança de vida és un producte financer, i tot i que es veritat que en molts contractes es fan servir tecnicismes, també ho és que son les assegurances més senzilles de contractar. Hi ha dos tipus d’assegurança de vida:

  • Permanent: està destinada a cobrir la totalitat de la vida.
  • Termini: té una durada limitada d’anys.

Hem de tenir present que les primes de les assegurances a termini son substancialment menors que les permanents. En base a això i a un bon assessorament hem de decidir que ens convé més. Hem de fer un símil senzill, enlloc de comprar una casa decideix-ho llogar-la, per tant contracto una assegurança de vida a termini pel període d’anys que necessito.  Per la seva banda l’assegurança de vida permanent té en els seus gens la voluntat de permanència i permet la modificació de beneficiaris (al igual que la de termini) en funció de les necessitats que poden sorgir al llarg de la vida d’una persona. Tot té avantatges i inconvenients.

Si esperem, el cost de l’assegurança de vida s’incrementa.

Els costos de les assegurances de vida s’incrementen any a any (principalment en la permanent, ja que en la de termini reparteixo el cost en tota la durada del contracte). Les pujades més pronunciades en els costos es produeixen a partir dels 40 anys i dels 50.

Conforme ens fem grans hi ha una de les variables més importants de l’assegurança de vida que pot modificar i afectar directament al seu cost: el nostre estat de salut. Difícilment diagnosticaran a una persona de 30 anys un càncer (que òbviament superarà) però es més fàcil que això passi a partir dels 40 o 50 anys (on també es superarà). No obstant la prima que li tocarà pagar a una persona de 40 o 50 anys que ha superat un càncer, serà superior a una persona que hagués contractat l’assegurança de vida amb 30 anys i hagués superat el càncer amb 40 o 50 anys.

La família i la llar son dues raons de pes.

És cert, principalment les persones que contracten una assegurança de vida, el seu projecte vital gira entorn de la família, cosa que implica també l’adquisició d’una casa en propietat. Aquesta adquisició, que, no ens enganyem, és la despesa més gran que afronta una família al llarg de la seva vida, es porta a terme a través d’un crèdit o préstec hipotecari, signat generalment amb un banc. El banc, òbviament per garantir la seva inversió ens ofereix multitud de productes, entre ells una assegurança de vida, i fins i tot arriba a condicionar la concessió de l’hipoteca a la contractació d’una assegurança de vida.***

Contractar una assegurança de vida per la totalitat de la hipoteca es una de les coses més assenyades que es poden fer per protegir la família d’una possible fallida financera.

L’assegurança de vida també pot proporcionar els instruments necessaris per l’educació dels fills i pel seu benestar fins que tinguin capacitat per generar ingressos propis.

Préstecs o crèdits amb fiadors, avaladors i deutors solidaris.

Darrerament les entitats financeres, banc i altres, demanen de manera expressa que en molts crèdits hi hagin dos titulars, encara que tinguin coneixement que només un d’ells pagarà el deute. No disposar d’una assegurança de vida pot implicar que la persona o persones que ens han volgut ajudar, constant en aquest contracte de finançament es vegin abocades a pagar el que resta de deute.

hand-1008103_1920

Per acabar voldríem destacar que una assegurança de vida no és una assegurança sobre una persona. És tracta d’una assegurança que té cura de les responsabilitats d’una persona envers els seus éssers estimats. Un adult, per definició no és un nen, per tant no pot pretendre que els seus pares es fessin càrrec de les seves pròpies responsabilitats. Cal acceptar la responsabilitat com a adult i tenir cura dels éssers estimats perquè ningú al món ho farà.

Vols més informació?