Modificació de la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança

La Llei 20/2015 d’Ordenació Supervisió i Solvència de les Entitats Asseguradores i Reasseguradores,  i modifica disposicions de la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança. Algunes modificacions van entrar en vigor el passat 01/01/2016, especialment les de caràcter imperatiu. La disposició addicional tretzena estableix una “vacatio legis” de sis mesos per adaptar les pòlisses (contractes) que es contractin a partir de l’entrada en vigor de la Llei a les modificacions introduïdes, i les entitats asseguradores disposen del termini d’un any per adaptar els contractes que es renovin.

Les modificacions introduïdes per la nova Llei 20/2015 són les següents:

Article 8.3 de la Llei 50/1980 que queda redactat, en referència al que ha de recollir la pòlissa dient que la “Naturalesa del risc cobert, que descriu, de manera clara i comprensible, les garanties i cobertures atorgades en el contracte, així com respecte a cadascuna d’aquestes, les exclusions i limitacions que els afectin destacades tipogràficament

Es modifica l’article 11 de la Llei 50/1980, afegint també un nou apartat:

«1. El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador, durant la vigència del contracte, tan aviat com puguin, l’alteració dels factors i les circumstàncies declarades en el qüestionari previst a l’article anterior que agreugin el risc i siguin de tal naturalesa que si aquest les hagués conegut en el moment de perfer el contracte no l’hauria subscrit o l’hauria conclòs en condicions més costoses.

2. En les assegurances de persones el prenedor o l’assegurat no tenen l’obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat, que en cap cas es consideren agreujament del risc.»

La modificació introduïda a l’article 22 de la Llei 50/1980, redueix a un mes el preavís del prenedor del contracte per oposar-se a la pròrroga de la pòlissa, mentre que manté els dos mesos per a l’asseguradora, termini en el qual igualment està obligada a comunicar els canvis que pretengui du a terme en el contracte. S’estableix també que els terminis hauran de destacar-se en la pòlissa. L’article queda redactat de la manera següent:

«1. La durada del contracte s’ha de determinar a la pòlissa, la qual no pot fixar un termini superior a deu anys. Tanmateix, pot establir que es prorrogui una o més vegades per un període no superior a un any cada vegada.

2. Les parts es poden oposar a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l’altra part, efectuada amb un termini de, almenys, un mes d’anticipació a la conclusió del període de l’assegurança en curs quan qui s’oposi a la pròrroga sigui el prenedor, i de dos mesos quan sigui l’assegurador.

3. L’assegurador ha de comunicar al prenedor, almenys amb dos mesos d’antelació a la conclusió del període en curs, qualsevol modificació del contracte d’assegurança.

4. Les condicions i els terminis de l’oposició a la pròrroga de cada part, o la seva inoposabilitat, s’han de destacar a la pòlissa.

5. El que disposen els apartats precedents no és aplicable quan sigui incompatible amb la regulació de l’assegurança sobre la vida.»

S’afegeix una secció cinquena, dins del títol III denominada «Assegurances de decessos i dependència», amb els articles següents:

«Article cent sis bis.

1. Per l’assegurança de decessos l’assegurador s’obliga, dins dels límits establerts en aquest títol i en el contracte, a prestar els serveis funeraris pactats a la pòlissa per al cas en què es produeixi la mort de l’assegurat.

L’excés de la suma assegurada sobre el cost del servei prestat per l’assegurador correspon al prenedor o, si no, als hereus.

2. En el supòsit que l’assegurador no hagi pogut proporcionar la prestació per causes alienes a la seva voluntat, força major o perquè el servei s’ha realitzat a través d’altres mitjans diferents als oferts per l’asseguradora, l’assegurador queda obligat a satisfer la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort, i no és responsable de la qualitat dels serveis prestats.

3. En cas de concurrència d’assegurances de decessos en una mateixa asseguradora, l’assegurador està obligat a tornar, a petició del prenedor, les primes pagades de la pòlissa que hagi decidit anul·lar des que es va produir la concurrència.

4. En cas de mort, si s’ha produït la concurrència d’assegurances de decessos en més d’una asseguradora, l’assegurador que no hagi pogut complir la seva obligació de prestar el servei funerari en els termes i les condicions que preveu el contracte, està obligat al pagament de la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort.

5. L’oposició a la pròrroga del contracte només pot ser exercida pel prenedor.

Article cent sis ter.

1. Per l’assegurança de dependència l’assegurador s’obliga, dins dels límits establerts en aquest títol i en el contracte, per al cas que es produeixi la situació de dependència, al compliment de la prestació convinguda amb la finalitat d’atendre, totalment o parcialment, directament o indirectament, les conseqüències perjudicials per a l’assegurat que es derivin de la situació esmentada.

2. Als efectes d’aquest article, s’entén per situació de dependència la prevista a la normativa reguladora de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

3. La prestació d’assegurador pot consistir en:

  1. a)  Abonar a l’assegurat el capital o la renda convinguda.
  2. b)  Reemborsar a l’assegurat les despeses derivades de l’assistència.
  3. c)  Garantir a l’assegurat la prestació dels serveis d’assistència, i l’assegurador

ha de posar a disposició de l’assegurat els serveis esmentats i assumir-ne directament el cost.

4. L’oposició a la pròrroga del contracte només pot ser exercida pel prenedor. Article cent sis quater.

En les assegurances d’assistència sanitària, dependència i de decessos, les entitats asseguradores han de garantir als assegurats la llibertat d’elecció del prestador del servei, dins dels límits i les condicions que estableix el contracte. En aquests casos l’entitat asseguradora ha de posar a disposició de l’assegurat, de manera fàcilment accessible, una relació de prestadors de serveis que garanteixi una llibertat d’elecció efectiva, excepte en aquells contractes en què expressament es prevegi un únic prestador.

En les assegurances de decessos és aplicable el que disposa l’article 106 bis.2 quan els hereus contractin els serveis per mitjans diferents als oferts per l’asseguradora de conformitat amb el paràgraf anterior.»